Factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge, Tema 4.

En aquest tema 4 parlàrem sobre els factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge.

En primer lloc, tractàrem la interacció mestre-alumne. En aquesta interacció, hi té un paper important les expectatives del mestre, ja que depenen d'aquestes, el docent tractarà d'una manera o d'una altra. Aquest procés d'expectativa passa per vàries fases: la primera on el mestres desenvolupa les primeres expectatives, basant-se en informacions obtingudes anteriorment i a primera vista, aquestes primeres idees es poden reforçar o es poden canviar fent una revisió profunda; En la segona, segons les expectatives obtingudes en la primera fase, el mestre actua d'una manera o una altra depenen del nen, a un els tracta amb somriures, bones cares i alabances, mentre que a altres amb crítiques, rebuig, males cares  i fins i tot càstigs; Finalment, en la última fase la majoria d'alumnes reaccionen davant aquestes formes de tractament per part de la mestra, cosa que influeix en la forma de comportar-se depenent de sí el tractament és bo o és dolent: uns prestaran atenció, tindran motivació, persistència i cooperació, mentre que uns altres faran tot el contrari. 

És una llàstima que passin aquests processos d'expectatives, els qual influeixen molt en el desenvolupament dels infants. Un docent, com a persona professional que és i com a bon exemple que tindria que ser, no està bé que deixi que unes expectatives influeixin en el tractament cap als alumnes.

L'altre factor que intervé en la interacció entre el mestre i l'alumne és el context escolar. Aquest context ha de  ser apte per a que els alumnes pugui desenvolupar-se, és a dir, hauria de ser motivador, segur i còmode, i a més també ha d'estar adaptat a alumnes amb necessitats educatives especials.

En segon lloc, ens dedicàrem a parlar sobre les característiques del educador, les quals defineixen la metodologia i les estratègies d'ensenyança emprades per al docent:

La personalitat : Segons les característiques personals del mestre, la manera de actuar dins l'aula serà diferent i variarà la dinàmica. A més, influirà en la metodologia emprada i en la manera de tractar els alumnes.  Segons l'estudi de Secadas, podem trobar dos tipus de mestre: els afectius-emocionals i els intel·lectuals-directius.  

El rol: Podem trobar tres tipus de rols: el primer és el Laissez faire que es caracteritza per la indiferència cap als alumnes, el segon és el democràtic que és qui es preocupa pels infants i les seves necessitats, a més de tenir en compte els seus interessos, i el tercer que és qui ignora qualsevol tipus d'iniciativa i que du el control de l'aula i del procés d'ensenyança-aprenentatge.

L'eficàcia docent: Per a que el mestre sigui eficaç ha d’estar capacitat per escoltar de forma activa, atendre a les necessitats dels infants, que tingui en compte els seus interessos, que s’avaluï i es deixi avaluar, que col·labori amb les famílies i amb el seu entorn, que valori tots els processos d’aprenentatge, que sàpiga utilitzar els recursos, que sàpiga planificar, que estigui amb continua formació, que aconsegueixi la motivació dels alumnes, que doni seguretat emocional,...  Penso que hi ha moltes més característiques per arribar a ser un bon i eficaç mestres ja que, sempre es pot millorar.

L'estil d'ensenyament:  S’han realitzat estudis sobre els estils d’aprenentatge i en podem destacar tres:

• Els estils de Flanders: en aquest estil, el mestre considera les idees dels alumnes i crea un bon clima d’aula. Penso que aquest estil és un dels més positius perquè es tenen en compte els interessos dels alumnes i així aquests estan més motivats i els seus resultats són millors i les actituds més positives.
• Els estudis de  Bennet: Amb els estudis d’aquest estil, es varen veure dotze tipus d’estils que anaven dels més progressistes-liberals als més tradicionals-formals. Penso que els extrems mai són bons, per la qual cosa d’aquests dotze estils, els més adequats estarien per el centre ja que, d’aquesta manera s’aprofita el millor de cada pol.
• Els estudis de Rosenshine i Stevens: Es centraren en el comportament instructiu del mestre, segons com fos aquest, hi havia una correlació amb el rendiment dels alumnes.

En tercer i últim lloc, parlaré sobre el darrer factor que és  la interacció alumne-alumne. Aquesta interacció és necessària per al desenvolupament complet dels infants. Les relacions entre iguals són bones ja que, poden ser molt variades i ajuden a que els alumnes desenvolupin el procés de socialització i l’adquisició de competències socials i valors. Saber enfocar des de diferents punts de vista, incrementar les aspiracions i el rendiment acadèmic i aprendre a controlar els impulsos agressius.