QUIET

Després de llegir històries com la explicada en el llibre Quiet, te’n adones de la realitat que envolta a una família en la qual trobem un membre amb alguna necessitat especial.  Màrius Serra, l’autor d’aquest llibre, ens explica els set primer anys de la vida al costat del seu segon fill, Lluís o Llullu, que neix amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir.

A mesura que vaig anar llegint el llibre, vaig anar veient l’estat emocional i els esforços que suposa per a la família fer front a les necessitats peculiars que els seu fill presenta. Tot i les necessitat i característiques d’en Lluís, la família amb la seva força de voluntat, segueix realitzat les activitats i viatges que volen, sempre superant els obstacles que es van trobant dia a dia en la seva vida.

Actualment, ens trobem en una societat on trobem moltes barreres ja siguin posades per les persones o arquitectòniques. Si dur endavant el desenvolupament d’un infant amb necessitats especials ja és costós, amb aquesta mena d’obstacles pot arribar a ser dificilíssim o fins i tot quasi impossible. Com podem veure en alguns capítols, en Llullu i el seu pare, es troben amb persones amb poca empatia, que en lloc de ajudar, empitjoren el desenvolupament i establiment de les persones amb necessitats especials. Podem trobar moltes persones que ajuden, accepte i tenen en compte la inclusió de les persones amb necessitats especials, però també en troben moltes, i desgraciadament podríem dir que una majoria, són persones desagradables i amb molt pocs sentiments, que el únic que fan és dificultar la vida dels demés i sobretot de les persones amb necessitats.

A la nostra societat, també podem trobar famílies que en el moment en que se’ls dona la noticia de que el seu fill o filla té un problema que implica unes necessitats especials, no saben fer front la situació, no saben resoldre els problemes i dificultats i no saben anar endavant. Però, en aquest llibre es conta la història d’una família que ha assimilat i accepta al seu fill tal i com és, que fa front a els problemes que se’ls presenten cada dia i ajuda al seu fill en tot el que esta en les seves mans, per a que així pugui portar una vida el més digne possible.

Durant la lectura del llibre, vaig adonar-me de tots els moments que poden anar sorgint, tant bons com dolents: alegria, desesperació, satisfacció, tristesa, amor, por, vergonya,... els quals van fent els fan fent forts, els van motivant i els van ajudant a no tirar la  tovallola i seguir amb la seva vida. També, te’n adones de el que realment és important en la vida, que és ser feliç i poder estar amb els que realment estimes, i es pot veure amb aquest llibre en el moment en el que el pare demana una cosa tant simple com és el somriure del seu fill.

Una de les parts del llibre que més em va emocionar, va ser la part en la que el pare, després d’haver assimilat que el seu fill no podria corres com altres infants, decideix juntament amb uns amics realitzar aquella mena de fotomuntatge amb imatges, on és pot veure i imaginar com Lluís cor, a més, poder veureu al final del llibre em va agradar molt i em va parèixer una activitat molt satisfactòria tant per al pare com per al fill.

En conclusió, aquest llibre seria molt recomanable per a que se’l llegís totes les persones de la nostra societat, per a que es fessin conscients del seu paper i se’n adonessin de les dificultat que tenen les persones amb necessitats especials. A més, la societat també se’n adonaria de la força de voluntat, de la motivació, dels esforços, de la superació,... que les famílies tenen per a poder ajudar als seus fills que tenen unes necessitats especials.

Marta.