Factors psicològics implicats en l'aprenentatge, Tema 3.

Amb aquest tema, ens dedicarem a parlar sobre els factors psicològics implicats en el procés d'aprenentatge.

En primer lloc,  parlàrem sobre els processos cognitius  on hi trobem els següents factors:

         L'atenció: és un procés que incrementa el grau d'activació i que facilita l'entrada d'informació. Penso, que aquest procés és important per a poder rebre la informació, però a vegades aquesta atenció no succeeix i no sols és culpa de l'infant, sinó que també en té el mestre; ell ha de saber fer les seves explicacions de la manera més agradable i motivadora per a que els infants estiguin interessat i així prestin atenció. Doncs d'aquesta manera, la mestra ha de guiar-se per els interessos que tenen els seus alumnes i tenir en compte les capacitats de cadascun.

         En aquest procés, hi incideixen diferents factors que són: els factors fisiològics, el nivell de desenvolupament, la motivació i els interessos i les diferències individuals. Els primers, els podríem dividir en escolar i extraescolars, i fan referència a el cansament, fatiga... del nen. En el segon cas, és parla sobre el nivell de desenvolupament, que a mesura que va sent més complex els infants van passant d'una atenció espontània a una que cada vegada va sent més sostinguda.  En el tercer apartat, es parla de la motivació i els interessos, en el qual es parla de que si els interessos dels infants es tenen en compte aquests tenen més motivació cap al tema i així el grau d'atenció és més elevat. I finalment, l'últim apartat parla de les diferències individuals les quals afecten diferent a l'hora de prestar atenció ja que, l'atenció és processada diferent; d'aquesta manera podem trobar dos estils cognitius el reflexiu i l'impulsiu, que a l'hora d'atendre'ls serà necessari tenir una metodologia flexiva que els afavoreixi als dos.

          La memòria. El model més representatiu és el d'en Atkinson i Shiffrin els quals la divideixen: memòria a curt termini i memòria de treball, memòria sensorial i memòria a llarg termini. Aquests tipus de memòria ja les havia estudiat menys la memòria de treball que m'ha cridat l'atenció com intenta comprendre la informació i com es perd si no s'aconsegueix comprendre-la. 

           Doncs d'aquesta manera, seguin un procés per a poder emmagatzemar la informació. Primer rebem a informació i la intentem comprendre; sí ho aconseguim emmagatzemem la informació en la memòria a llarg termini per a poder recuperar-la, si no la comprenent fem un procés de mecanització el qual després en dificulta el recuperar la informació ja que no ho hem interioritzat.

            Moltes vegades, per a memoritzar utilitzem mnemotècniques, que ens ajuden a memoritzar sistemàticament. El problema, és que es fa un abús d'aquest tipus de memorització cosa que no es gens positius per als infants ja que, al pas del temps la informació memoritzada no la poden recuperar ja que no l'han comprés i no l'han assimilat.

            Per a millorar la memòria, es poden emprar diferents estratègies a l'aula que ajudaran a exercitar-se, com per exemple: implicar a l'alumne en el procés, que els infants hi trobin significat per a poder prestar-hi atenció, no perdre mai la visió global d'allò que estem realitzant, anar relacionant aquesta nova informació a noves situacions, dur a terme activitats per exercitar la memorització i la recuperació.... D'aquesta manera, també s'anirà ensenyant a l'infant a tenir control sobre la pròpia memòria i sobre les diferents maneres que pot dur a terme el procés per assimilar i acomodar la informació.

            La intel·ligència: Anteriorment es creia que els models educatius de l'escola havien d'anar enfocats cap a la intel·ligència entesa com un procés estàtic. Però no és així, no només hi ha una intel·ligència que tractar sinó que, segons el model de Gardner, podem trobar les intel·ligències múltiples; vuit intel·ligències que abarquen tots els àmbits dels infants. Penso, que aquestes vuit intel·ligències són d'una gran importància perquè sí es tenen en compte, també es tenen en compte les diferents característiques i capacitats dels infants i no sols es centra en les matemàtiques o la llengua.

En segon lloc, parlàrem sobre els processos afectius que són:

          La personalitat: Mai m'havia parat a pensar en com es va configurant la personalitat. Al donar aquest tema, me'n vaig a donar de que la personalitat és un procés que es va creant basant-se en l'entorn i els contextos més propers, primerament en el familiar i seguidament en l'escolar. És a dir, a partir de com el tracten i el veuen els demés, l'infant va configurant la seva identitat personal. Sí el nen o nena sempre rep crítiques, rebuig, càstigs,... al final es creu que ell és així i acaba portant-se així en qualsevol situació. D'aquesta manera l'auto estima i la seguretat emocional del petit baixarà i ja no actuarà com realment hauria actuat.

           Cada infant és diferent, per la qual cosa hem de tractar-los segons les seves característiques i necessitats. I en el moment en que un alumne no actua com estaria bé, no s'ha de reforçar aquesta mala actuació, sinó que hi ha que ajudar-lo a millorar, que d'això tracta la psicologia educativa: ajudar a anar endavant, no enfonsar els petits.

La motivació: és l'interès personal i l'atenció cap a la tasca, persistència i eficàcia cap a un aprenentatge i l'iniciativa, l'esforç, la constància la voluntat. Doncs, la motivació és un procés clau per l'aprenentatge, que és necessari per a que un alumne presti atenció cap al que s'esta explicant i per a que l'alumne intenti comprendre-ho per assimilar la informació. D'aquesta manera, podem dir que per a que es doni la motivació, és necessari que el mestre es basi en els interessos dels infants i fer que aquestos facin un aprenentatge significatiu. El problema, està en que molts dels mestres no donen tanta importància a la motivació ja que, utilitzen metodologies poc motivadores i donen la culpa als infants, per la qual cosa, és necessari que la motivació sigui intrínseca com extrínseca.

I per últim, parlàrem sobre les habilitats i les estratègies d'aprenentatge, on hi trobem la metacognició que jo la entenc com l’habilitat d’autoregular el nostre procés d’aprenentatge, és a dir, és la capacitat per a avaluar una tasca cognitiva i així determinar la millor manera de dur-la a terme.

Doncs, cal remarcar la importància de tots aquests factors que estan implicats en el procés d'aprenentatge, els quals s'han de tenir molt en compte dins la classe i donar-los-hi el paper que es mereixen, per a no mal influenciar en el desenvolupament dels infants.