Aquesta entrada, la
dedicaré a parlar de la pel·lícula que vérem a classe “Un lugar donde quedarse”
de Sam Mendes. Aquesta, tracta sobre una parella que se’n entera de que seran
pares i decideixen viatjar per a buscar el lloc ideal per a formar la seva
família. A més, van d’una banda a l’altra
“buscant-se” i durant la seva aventura, van vigent diferents models de família
i van sabent com vol que sigui la seva família.
Primer van a
veure als pares del home, i aquests els diuen que se’n van de viatge a un altre
país cosa que fa que vagin a buscar estabilitat per diferents ciutats.
Seguidament, van
a Fènix a veure els excaps de la dona; aquesta família que infravaloren els
seus fills i pensen que no se’n adonen de res.
La següent família que visites
és la de la cosina del home, la qual no fica cap tipus de límits ni norma als
seus fills, excepte la d’anar amb cotxet.
La següent parada
és a Montreal, a veure la família d’uns amics de la universitat; es tracta d’una
família amb molts de fills adoptats. La darrera visita que realitzen és a una
família monoparental; és la família del germà del home al qual l’ha deixat la
seva dona amb la filla. Finalment, la dona decideix anar a veure la casa on
vivia amb els seus pares, que ja són morts. Quan arriben allí, se’n adonen que
aquell és el lloc on volen formar la seva família. Quan passen per les
diferents famílies destaquen allò que els agrada i rebutgen allò que no volen
que passi quan siguin pares.
En la meva
opinió, veig que són uns pares primerencs amb por i molt indecisos, que no
saben que volen i busquen un model per a seguir. A mesura que va passant la
pel·lícula, podem veure com cada vegada es van formant més com a família i es
van tornant més madurs per a fer front al naixement de l’infant i per a
aportar-li a aquest un bon lloc on viure i model. A més, es pot veure que com
és una parella molt unida, no deixen que la seva inseguretat els allunyi un de
l’altra i que puguin afrontar junts els problemes.
En conclusió, és
una pel·lícula que m’ha agradat molt ja que transmet la inseguretat que es té en el moment de ser pares
per primera vegada i com aquest la superen i troben el lloc ideal per a formar
la seva vida i família, i en un futur per educar al seu fill. A més, és una
pel·lícula que reflexa molt bé alguns dels tipus de família que podem trobar
els quals tenen els seus pros i els seus contres, i m’ha ajudat a reflexionar
sobre que no hi ha un únic model de família correcte, encara que pot ser que el
millor que hagem vist és el de la família adoptiva ja que posa límits però a la
vegada també dona llibertat i afecció.
Marta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario