Activitat 4: Estratègies educatives per a les emocions

Aquesta entrada, la tornaré a dedicar a les emocions primàries de les quals vaig parlar per a la segona activitat. Però a diferència de l’altra, en aquesta vull tractar una mica les estratègies educatives que proposa na Silvia Palou en el capítol “Emociones primàries y su alquímia” del llibre Sentir i crecer. El crecimiento emocional en la infancia.

Doncs, aquesta activitat tractava d’escollir de cada emoció bàsica, les dues de les estratègies més significatives per a mi. Després, en petit grup exposàvem la nostra elecció i he de destacar que quasi eren les mateixes, i argumentàvem el perquè de les que havíem escollit en grup. Finalment, en gran grup exposàvem el que havíem decidit i fèiem una mica de debat.

En primer lloc, de l’amor he escollit les següents estratègies educatives:

•  Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente.
• Amar es la emoción madre. De ella pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color.

Vaig escollir aquests dos ja que, en la meva opinió penso que tothom busca ser estimat ja que per a mi, l’afectivitat és imprescindible per al desenvolupament de la vida ja que les persones som ésser socials i necessitem dels vincles afectiu i de l’amor. D’aquesta manera, quan et sent estimat, com que l’amor és l’emoció mare, pots estimar i desenvolupar les altres emocions, i a causa d’això, he escollit la número dos. A més, com a docents necessitem dels vincles afectiu ja que, sense establir aquests és impossible educar.

En segon lloc, respecte a la por he escollit les següents estratègies:

•       Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder.
•       Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos.

Vaig escollir aquestes ja que, segons el meu punt de vista penso que por en té tothom i no s’ha de veure com qualque cosa dolenta ja que, és tracta d’una emoció natural la qual no hem d’amagar i  hem de controlar i saber expressar. S’ha d’ensenyar als infants, que la por no és una cosa de la qual avergonyir-se ja que, ens ajuda a mantenir-nos alerta, prendre decisions, saber quins són els nostres límits... i hem d’ajudar-los a controlar-la i expressar-la d’una forma regulada.

En tercer lloc, per a la ràbia vaig escollir aquestes dues estratègies educatives:

•         Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.
•         Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.

Aquestes dues, em vàrem semblar unes de les més adequades per a dur a terme en una situació en la que un infant sent l’emoció de ràbia, per a això, les vaig escollir. En la meva opinió, quan un sent ràbia no ha de amagar-a sinó que, ha de deixar-la sortir sempre i quan no faci mal ni a un mateix ni als altres, ja que penso que quedar-te-la dins no és bo perquè tard o prompte explotarà. Però, no s’ha de deixar sortir i deixar-ho corre, no. S’ha de meditar sobre l’emoció, sobre el que ha passat, que podríem fer per a que la pròxima vagi millor,... és a dir reflexionar sobre el succeït. I nosaltres com a futurs docents, hem de ajudar als nostres alumnes a dur a terme aquest aspecte ja que, pot ser que ells sols no pugui fer-ho, és a dir s’ha de parlar, buscar el perquè i aprendre a gestionar l’emoció.

En quart lloc, respecte a la tristor he escollit les següents:

•       Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.
•           Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo.

Vaig agafar aquestes dues ja que, per a poder superar la tristor hem d’acceptar-la, viure-la, expressar-la i no negar-la. Encara que la neguem, no la superarem i no serem feliços. Nosaltres com a docents, hem d’ajudar-los a acceptar-la i viure-la, així com expressar-la. Mai li hem de llevar importància ja que, per a ells sí que en té, i molta. Així, fent tot això es pot superar el conflicte, evolucionar i aprendre.

En últim lloc, les estratègies educatives que vaig escollir respecte a l’alegria van ser:

•          Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.
•         Poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y a los adultos.

Vaig escollir aquestes dues ja que, segons el meu punt de vista és molt important tenir sentit de l’humor ja que això vol dir que no ets pessimista. Al ser una persona optimista, pots fer front als problemes i trobar-los solució. A part de sentit de l’humor, també ens hem d’acceptar i riure’ns d’un mateix; d’aquesta manera ens coneixerem així com som i serem feliços amb nosaltres mateixos.  Jo com a docent, hauria de saber contagiar aquests pensament als infants, per a que aquests pensi i actuïn així. 

En conclusió, haver llegit aquestes estratègies educatives sobre les emocions, és molt enriquidor per a mi ja que, en un futur quan sigui mestra he de saber com actuar davant situacions en les que estan presentes les emocions.

Marta.